Sé que aniré de cul; ja he hagut de sentir la bronca a casa de "no pots fer-ho tot, has d'estudiaaaar, tant bàsquet no!". I sé que tenen raó, sé que dormiria poc i que passaria moltes hores a Can Carbonell però... és el que necessito ara mateix. M'ho estan demanant a crits el meu cos, el meu cap i el meu cor. I costa ignorar-los, criden molt fort.
De moment a poc a poc, a entrenar (ofegant-me al fer un sprint, però almenys res de marejos, que ja sóc gran) i amb el pont al mig per reflexionar-hi una mica més desde terres cordobesas. Però després... com si ho veigués: deixaré de fer-me la retirada.
Maig 2011, últim partit de groc-i-blau
- Que em piqui la mosca tse-tse cada X mesos
+ Siusplau, que el cirurgià tingui raó i no torni a estar trencat (perquè ell ha treballat més que ningú i el vull veure jugar una altra vegada)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada