Els 4 fantàstics, després de conquerir l'illa plena d'alemanys i Spars, ja són a casa. Però no han tornat amb les mans buides: s'han endut un munt de carícies d'aigua cristal·lina, una dosi de ron en sang, molta música folklòrica i una mica de color. Ha sigut un bon viatge, tots coincideixen (ni la calor asfixiant l'ha pogut espatllar, i mira que ho ha intentat).
Ah, i han après què és la vida, segons el jefe de la manada (i espero que tingui raó): bona música en directe davant del mar espatarrats en un sofà i amb un mojito a la mà.
No m'importaria, la veritat, però només de tant en tant. Que jo prefereixo el ritme frenètic, el no tenir temps per res, el córrer amunt i avall i queixar-me per després parar un moment i... ara sí, pau.
Però ara ja està. Prou de voltar, Barcelona (i rodalies) ens segresta fins... no sé, una bona temporada.
estim(b)ar-nos.
Objectiu d'aquests dies tontos de setembre: tenir el cap ben ocupat; que si bàsquet, que si estudiar, que si coca-coles que dec, que si fer neteja, que si celebrar la majoria d'edat del "petitó" de la casa, que si mimar al gatet... el que sigui, tot. Que, com una fidel lectora del blog i amiga m'ha dit, per aprendre i créixer t'has d'equivocar. I jo m'equivoco molt. I això de créixer i aprendre...ningú ha dit que sigui fàcil. Puc, puc.
- Rendir-me
+ Els nous projectes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada