Ja s'han acabat les dues setmanetes de rigor a Olopte, un any més. I acabar amb un mojito amb vistes al poble i al dàlmata amb la pressió intracraneal massa elevada mentre ens imaginem com estarem d'aquí 4 o 5 anys... sí, aquesta és una de les sopreses a les que em referia. Com pretenen que després decidim el preu?La menta fresquíssima i les reflexions profundes ens atonten.
Han sigut uns grans dies de calma, piscina, lectura (recuperant tot el temps perdut), olimpiades a totes hores, excursions minses, el Chencho llepant-nos les cames, amics i companys de partides de cartes, converses sobre l'amor amb la Laureta, nens rossos kamikazes amb bicicleta/patinet, la meiga del poble que et treu el mal d'esquena amb un conjur, de sentir-nos amb bones sensacions durant la carrera contínua i acabar a l'sprint i... deixaré d'intentar resumir-ho, perquè no puc. Amb el grans dies ja queda prou clar.
I ara a treure la catifa de pèls blancs que cobreix tot el parquet (conseqüència de deixar el Fèlix sol dues setmanes), tornar a fer maletes i cap a Mallorca; per acabar de rematar les vacances. Que a la tornada ja m'espera la pretemporada (tot i que per primera vegada no seré jo la que corre) i la "vuelta al cole".
"Cheeeeeencho"
- La calor enganxifosa (i la seca també)
+ La pell de gallina al sortir de la piscina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada