Fer del "carpe diem" una filosofia de vida i no pensar tant. Que davant del mar tot es veu diferent i és més fàcil deixar-se portar.
I de pas aprenc que l'asimetria és bonica (i sinó s'arregla amb una mossegada) , que la música sona millor amb un volum parell i que Barcelona pot estar deserta durant un instant.
Tot això mentre el món s'ensorra i quedem rodejats de blau...
- Arribar tard
+ La gent que sap riure's de si mateixa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada