Dolç

Fer del "carpe diem" una filosofia de vida i no pensar tant. Que davant del mar tot es veu diferent i és més fàcil deixar-se portar.

I de pas aprenc que l'asimetria és bonica (i sinó s'arregla amb una mossegada) , que la música sona millor amb un volum parell i que Barcelona pot estar deserta durant un instant.

Tot això mentre el món s'ensorra i quedem rodejats de blau...

- Arribar tard

+ La gent que sap riure's de si mateixa

Fi

Crec que avui ja puc escriure-ho. El problema és com.

Com explicar que he decidit ser egoïsta? (encara tindran raó els de l'horòscop i resultarà que em surt l'escorpio que porto dins..). Com descriure la puntxada que se sent al fer mal a algú que estimes, i molt? Com fer-ho entendre als demés?

Crec que no existeix una manera correcta de fer-ho: sempre farà mal, sempre sorprendrà. El que sé és que últimament estic prenent decisions i alguns pensen que estic boja. Bé, no ho descarto. El temps dirà si m'he equivocat o no. De moment penso prendre-m'ho tot amb molta caaaalma i tindré el cap ben ocupat (per variar).

Ah, i em deixaré mimar (encara que em costi) per la pringui de les abraçades d'oso amoroso, que mai falla. I per totes les que em recorden que són allà, com si no ho sapigués. I pels que m'escolten, fins i tot quan estic especialment pesada. I pels pollitos, i pel gat idiota. Ells són la millor medicina.

- Els "adéus"

+ Acurrucar-me sota l'edredó

La finestra, en caure el vespre,

s'ha convertit en mirall i el que veig no menteix i m'espanta.

Però suposo que deu ser aquest coi de temps; que quan surti el sol ho veuré tot diferent. I és que els diumenges de pluja non-stop em deprimeixen, sóc una fluixa.

Demà serà un altre dia i llavors veuré que tinc una sort que no me la mereixo. Que m'esperen 2 mesos d'aprendre un munt i de canviar (o això diuen). Que dormir està sobrevalorat i que amb vint anys puc aguantar-ho tot i més. Que aquesta lliga m'ha tocat enamorar-me d'Hospitalet (i ja ho estic fent) i que m'he de deixar segrestar de tant en tant, per agafar una mica d'aire. Que elles segueixen allà encara que a vegades me n'oblidi i dissabte sembla una bona nit per convertir-nos en xipirons. Que no queda tant pel mega-pont, però que encara queda menys pel concert. I que, encara que la meva vida no tingui escenes de pel·lícula (almenys de moment), no tinc cap motiu per estar ensopida.

Però això ho veuré demà.

novembre passat per aigua.

Seguim amb la llista:

- Tenir fred als peus

+ Els petons mandrosos de "bon dia"