Menorca.

Aeroport del Prat, 7.30 del matí: "Sobretot, hem de tenir les expectatives baixes, així segur que les superem".

I les hem superat, i tant! Tot i que el començament va ser una mica desastrós: 5 noies amb 5 maletes en un micra que posen 40€ de gasolina de 20 cèntims en 20 cèntims i quan arriben a l'apartament els hi fan la conyeta de "està tot ple, no teniu reserva"... Però tranquils, falsa alarma, Menorca ens va enamorar, i de quina manera!

Llevar-nos a les 7 del matí per anar a veure cales i banyar-nos en aigües cristal·lines. Pel camí donar les gràcies en massa a tot cotxe amable i cagar-nos en els que no paraven. Relax a la piscina, amb jocs "made in Laura" inclosos. I veïns que ens deixen al·lucinades amb notetes acosadores i després resulten ser bona gent que es paren a posar-nos les llums curtes i a veure l'arc de Sant Martí (o això pensavem). Fer el guiri arrebossant-nos senceres de fang i quedar-nos amb la pell més suau que el cul d'un bebé (i destenyir durant 2 dies). Nits a Ciutadella donant-ho tot desde que pujavem al cotxe. Seguir la Josefa fins la mort, encara que sigui contra direcció. Una nit a sa cova d'en Xoroi, fugint de la música i gaudint del lloc i la companyia. Jugar amb la calipàndria banyant-nos al vespre en una platja deserta veient com s'acostava la tempesta. Fer de Celestinas i encertar-la. Conviure amb les formigues (per força). Cafès multitudinaris en una mini terrassa. Dormir poc i amb un coixí impossible, per no perdre el temps. I atacs de riure a l'avió, quan ja no pots més.

Una cosa està clara: vivim al límit, i ens ha sortit de meravella. Començar de nou la rutina no sembla tan dur després d'aquests dies amb els meus xipirons, que sempre estan allà (i més els hi val seguir sent-hi).

Menorca, tornarem.