Volant, així és com ha passat l'any. Que fa un any que no escric, collons! 12 mesos justos, no m'ho crec. Si a partir d'ara la velocitat ha de ser aquesta... ja puc anar comprant biodramines.
Ara que ja he tornat a posar els peus a terra, deixaré la història del meu primer any de màxima R1 per un altre dia (proper, ho prometo), perquè avui només hi ha una protagonista.
Petita, blanca, amb unes ulleres grans i modernetes, una camisa estampada i unes bambes de colors. La personeta amb qui durant tota la carrera vam coincidir en que som un desastre amb les criatures, que no tenim gràcia, i ara ja no sap tractar amb els avis. Artista, amant de la música, ex-cantant de coral i addicta a massa series. Mestra de la ironia i d'arreglar el món quan fem el cafè. Enamorada (i de quina manera, de veure-li als ulls que no hi haurà ningu més). De croissantets del Mistral i pastís de pastanaga i s'hi ha de pujar el sucre pues pa'lante, haurà valgut la pena. Més de ciutat que jo, tot i venir del poble. Incondicional i no canviis mai d'idea, plis.
Ella diu que és química, i té raó.
I música també.
- Fer-me gran (i enyorar el pollito i la mama fins i tot abans de marxar)
+ Construir el meu espai, i el nostre
- Fer-me gran (i enyorar el pollito i la mama fins i tot abans de marxar)
+ Construir el meu espai, i el nostre