Vaig a treure la pols del meu racó preferit. Primer perquè ja tinc mono d'escriure i, segon, perquè em poso nyonya quan s'acaben les vacances (i més al pensar el muuuuuuuunt de dies i hores de feina que queden per a les següents).
Demà ja tornen a tocar nassos, orelles i colls. Buf, fins i tot això em fa pensar en... en punts febles. Els punts febles en aquella veu. La veu en un concert de fa uns anys. El concert en riures al sofà. Aquests en tirar el gelat a terra, perquè jo sóc aixi. El gelat en un bonic poblet de mar ple de militars. Els militars en un petó sobre un pont. I els petons... tornem als punts febles...
Mmm què deia? Ah sí, que tornem a la rutina fins al juliol i penso tocar de peus a terra (només a estones) i res de parar quieta, per variar. Sort que les hores de llum extra em dónen energia (coses de fer la fotosíntesi) i que aquests últims mesos d'apatia ja em semblen lluny. Torno a ser aquí, sencera, i no penso marxar.
Aprop però lluny
- Els dies de només 24 hores
+ Que la catalana-belga estigui creixent (encara que sigui a marxes forçades) però segueixi al nostre costat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada