Així és com hauríem d'estar una de l'altra després de tants anys! Però resulta que no, que el monyo més famós de Sant Just i el més alt de la Diagonal encara no s'odien (més aviat al contrari).
La de la cinta de colors, la rumplestiltskinn (reina del fotoló amb permís de la pusseta), la piltrafilla silenciosa més bandarra, la shooter blava, groga o del color que sigui, la de l'entrecot ben fet; podria seguir posant-te noms i definicions que no s'acosten ni un pèl a tota tu; o sigui que millor em quedo amb el teu: per moooooooolts (però que molts) anys, Andrea!
Suposo que hauràs fet justícia al teu anar fent despreocupat i hauràs passat un bonic dia de fred polar, oblidant-te una estona d'exàmens i maldecaps diversos. I sinó ho has fet... malameeeent, que fer-se gran no és una excusa per salvar-se, ni se t'acudeixi!
felicitar-te un any més (i ja en van 10)
- Els que sempre volen tenir raó
+ Les crítiques constructives
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada