Ai Carla, no sé ni què dir-te ja! Suposo que fa tants anys que m'aguantes (9 anys... és possible?!!) que no calen ni paraules, la telepatia funciona millor. Però per si de cas falla també, com el telèfon que em boicoteja, aquí deixo 4 tonterietes (que els 21 només es fan una vegada a la vida).
1) la cançó que no t'he pogut cantar (però que espero que ho hagi fet la rateta-catxonda-cantant): anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys... ( i així fins al "fiuuuu!", confio en la teva imaginació, perquè jo canto fatal)
2) una frase d'una bona amiga: "sigue nadando, sigue nadando", encara que ens fem grans i ens pesi més el cul. Sempre endavant.
3) una abraçada d'osito mimosín de les que fan esfumar tots els maldecaps
4) i per últim, un "gràcies" enorme per haver-me aguantat durant tots aquests anys i per fer-ho els pròxims 10 (almenys)
ah, i que t'estimo, però com ja t'he dit, això no és cap novetat.
Felicitat(s), bonica! :)
ara més que mai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada